Caiguda i equilibri són dos vídeo. En el primer, es veu pla de les meves cames i peus, per la meva manera de caminar, es dedueix que estic intentant mantenir l’equilibri, la tensió i l’esforç es remarquen amb la música que acompanya a les imatges. En el segon vídeo se’m veu caient, la música incideix en la teatralitat de la caiguda cap a endarrere, copejat per la estranyesa, per la perplexitat d’estar en el món, de no estar fos en ell, si no exclòs, separat. L’impuls exagerat i fred cap a endarrere revela la inquietud, continguda, però a la vegada irreversible de la caiguda.

Tots dos vídeo incideixen en el desequilibri de viure, en la dificultat de l’estranyesa, com a metàfora de l’expulsió, rebutjats del món, al estar fora d’ell, separats per la consciència, observant, col·locats fora de l’acció, rememorant-la mentre intentem mantenir l’equilibri. Per a que existeixi el pensament és necessari que s’hagi executada l’acció ja i des de fora es contempli, des de la nostàlgia, des de la melancolia.

Informació addicional info@alexsanjurjo.org