|
EXCLOURE és una instal·lació
reactiva. Un enorme cub envaeix el lloc d’exposició,
les parets són transparents, podent-se veure l’interior
buit. En cada costat del cub hi ha una porta automàtica per
la que es pot accedir a l’interior. Si el visitant està
lluny de les portes automàtiques, aquestes romanen obertes,
a mida que s’aproxima els sensors capten la seva presència
i es tanca la porta por la que s’intenta accedir-hi, impedint
penetrar a l’interior.
EXCLOURE és una metàfora de l’exclusió
en totes les accepcions del terme, i com la resposta a la exclusió
ja està automatitzada, una exclusió de la que som
víctimes i a la vegada còmplices, una exclusió
que no es refereix únicament a aquelles que són evidents
com; la fam, la manca d’aigua, la immigració, impossibilitat
d’accés a una habitatge, dificultats per a obtenir
un lloc de treball, condiciones laborables indignes, si no també
a les més habituals; exclusió entre veïns, amigues,
familiars. Un espai que convida a desitjar entrar-hi, però
al que se’ns nega l’accés sense cap motiu, concentrant
la nostra atenció en tornar a intentar-ho amb l’esperança
de que aconseguim penetrar a l’interior del cub, sense pensar
que si ho aconseguíssim, res canviaria, veuríem l’exterior
atrapats en un interior asfixiant, enyorant estar a fora, una insatisfacció
que ens impulsa a comportar-nos segons estímuls que ens ofereixen,
una societat conductual, limitada a l’estímul i resposta,
sent la insatisfacció la que facilita que ens sedueixi el
torna a intentar-ho.
|
|
Un instal·lació llur
fredor augmenta la percepció de les emocions que desencadena,
com; el no ser tingut en compte, sentir-se rebutjat, exclòs,
com la impotència que genera el no poder veure a ningú
a qui responsabilitzar i acudir per a exigir ser tingut en compte,
consentint que siguin els altres qui tinguin l’autoritat per
a reconèixer-nos, una falta de reconeixement, de respecte
que debilita la confiança en un mateix, desenvolupant una
conducta obsessiva compulsiva al intentar entrar-hi un cop rera
un altre, un intent que és motivat per la frustració
que provoca que ens ho impedeixin, convertint-se la frustració
en un estímul més. Una indignació que s’accentua
pel comportament no normal d’unes portes que no deurien tancar-se
quan ens aproximem, una variació del patró que ens
desestabilitza per no ajustar-se a la norma, a allò que ha
de ser, un espai que ens és familiar perquè es troba
en edificis d’oficines, en grans magatzems, el que ens enfureix
encara més per no comprendre per què no se’ns
permet accedir-hi. EXCLOURE evoca aquell moment en el que recordem
se’ns nega l’entrada a algun lloc i com aquella frustració
es transforma en còlera. Un lloc sense recompensa.
|
|
|