Amb el títol “Contemplar”, s’engloben una sèrie d’instal·lacions llurs pretensió és l’acció de contemplar la presència d’un mateix.

Aquestes instal·lacions disposades en l’espai i degut a les seves formes i colors es converteixen en límits. Aquests límits en tant que defineixen un nou espai a dins d’un espai ja existent generen noves possibilitats de recorregut entorn aquest, pel que trenquen amb una situació passada, però a la vegada són límits d’una situació present que impossibiliten recorreguts, generant possibles situacions futures.

Aquestes dues aparents experiències contradictòries d’experimentar “Contemplar”, són complementàries i condueixen a reflexionar entorn un mateix, entorn allò que no som en relació a una situació passada, a un espai passat, com pel que encara no som a possibles situacions futures, a nous espais futurs.

Aquesta presència d’un mateix com allò que no s’és, no s’és en l’espai, no s’és en el món, implica una contemplació d’un mateix.

Columnes, parets, que ens porta a parlar de límits, a estructures a dins d’estructures. Cada element que configura en la seva totalitat cadascuna de les instal·lacions té qualitats individuals a nivell de forma i de color, uns límits, una estructura, així com l’element que està al seu costat.

Però posats en conjunt l’estructura individual es veu modificada per l’element que està al seu costat i aquest a la vegada per l’estructura individual a la que ha estat posada com adjacent, dissolent-se el concepte d’estructura i convertint-se en un impossible.

Aquesta concepció és reforçada amb cada element aparentment semblant, que configura la instal·lació, ja que hi ha sèries d’elements que semblen tenir la mateixa forma i color, cada cub verd sembla igual, però tots són diferents. L’aparent repetició d’elements semblants i/o iguals, ens porta a la idea d’ordre, però la variació, la diferència de cadascun d’ells, ens torna a denotar l’oposat: una absència d’ordre.

Cada límit, cada obstrucció, podria haver-se construït d’una altra manera, amb una altra variació, convertint l’experiència de construir cada instal·lació en una impossibilitat de crear quelcom finit, perquè allò finit que està present davant nostre, la instal·lació, el que ens demostra amb la seva presència es que podria haver estat una altra. Contemplació del fluir, de les possibles variacions, del que constantment no som en relació a l’espai, en relació a l’altre, en relació al món, és la intenció d’experimentar “Contemplar”.

Informació addicional info@alexsanjurjo.org