Descens és una maqueta d’una instal·lació, l’usuari descendeix per una rampa variant el seu punt de vista, la seva línia d’horitzó, per sota de la línia de terra, del sòl de l’espai en el que s’ubica la instal·lació. L’usuari literalment s’enfonsa, un recorregut còncau pel qual es pot ascendir i descendir i per el que es pot creuar l’espai de costat a costat.

El conjunt de la instal·lació es compon pel propi espai blanc en llur sòl de marbre negre s’obre una rasa equidistant a les parets laterals i que recorre totes dues portes d’accés o de sortida a l’espai, a mida que l’usuari descendeix per ella perd el referent de la sala i es troba en el punt més baix i en el que es percebi com està envoltat per les parets del forat de la rasa, rodejat pel marbre negre i per la curvatura de la concavitat del recorregut, sense poder percebre la superfície, enfonsat en la constatació de la seva pròpia presència.

L’elecció del mabre negre com a material no és aleatori si no que incideix en l’escenificació, en la teatralitat del descens, així com per les seves qualitats evoca una concepció entorn a la escultura que contrastada amb la proposada per la pròpia instal·lació i el descens en sí mateix, ens remet a la dualitat, al trànsit entre dos pols, al límit entre allò proposat i allò evocat, augmentant i incidint encara més en allò il·lusori de l’experiència, en la metàfora intrínseca al descens.

+ vídeo

Informació addicional info@alexsanjurjo.org