|
Són un conjunt de dotze vídeo-instal·lacions,
la suma del vídeo i l'àudio componen una composició
inquietant, la successió d’imatges són preses
de paisatges ralentits i distorsionades, plans fixes que mantenen
l’equilibri entre allò mòbil i allò immòbil,
enquadres que actuen a mode de finestra, distorsions que cerquen
el protagonisme en els enlluernaments, en els reflexos de llum desenfocats,
en la repetició del moviment donant la impressió de
invariabilitat, de sempre el mateix.
L’àudio capturat en llocs diferents però que
pertanyen al mateix entorn i a hores diferents, provoca estranyesa,
irrealitat, al no existir una relació amb la part visual,
diferenciant-se clarament tots dos elements de la vídeo-instal·lació,
emmarcant la ficció, la trobada i el des encontre amb allò
que tenint enfront nostre, exagerant allò il·lusori,
escenificant allò altre, a nosaltres, dotze vídeo-instal·lacions
com anunci d’allò que hi ha enfront nostre que actua
a mode de mirall de nosaltres mateixos, de la nostra perplexitat,
recordant-nos-la, portant-nos-la a la memòria. Al igual que
la part visual, la part sonora ha estat distorsionada, manipulada.
|
|
Cadascuna de les projeccions està
inserida sobre un fons negre, a mode de llindar, de marc. Semblança
i dessemblança es suplanten i es distancien, es sacrifiquen,
a mode de cicle, els separa la diacronia al no existir correspondència
entre allò que es veu i allò que s’escolta i
els hi uneix la sincronia degut a la inquietud que comparteixen.
Superada la resistència de la semblança, sacrificada,
ens submergim en la inquietud de llums i sons, prenent protagonisme
la fantasia, la insinuació d’allò que evoquen
les dotze vídeo-instal·lacions; la perplexitat d’estar
en el món, sorpresos, conscients de la incertesa d’estar
des ubicats en el clar, sent un lloc el propi estranyament des d’on
prendre consciència de la nostra pròpia presència
real.
+ 1 vídeo
|
|
|