Meditar són un conjunt de 9 instal·lacions audiovisuals algunes de les quals són interactives.

Aquestes 9 instal·lacions s’engloben en una mateixa recerca, experimentar allò que no es pot experimentar, experimentar allò que no són cadascuna de les 9 instal·lacions. Encara que tenen so cadascuna d’elles, són experiències mudes, cadascuna d’elles intenta fer parlar a allò mut, meditar entorn allò del què no es pot parlar, són experiències que giren entorn allò que no diuen, intencions velades, transcendint-se a elles mateixes. Encara que sigui a través d'imatges, mostren cadascuna d’elles allò que no és possible que se’ns aparegui, arriben a allò invisible a partir d’allò visible, intentant crear un context a on experimentar el silenci a partir de imatges i sons.

9 Experiències que susciten espiritualitat, misteri, un descendir a l’abisme del silenci, d’allò del què no es pot parlar, una experiència del buit, del no res. No intentant provocar una actitud contemplativa envers un ésser definit, si no meditar entorn el buit, entorn el ésser del no ésser, entorn l’alteritat. Un descendir a l’abisme del silenci no des d’una actitud negativa en sentit pejoratiu, si no en una actitud positiva de negació de les representacions, de les il·lustracions o del món entès des d’un realisme, o des d’un idealisme subjectiu, és una negació del subjecte vist des d’aquestes dues perspectives, per callar, emmudir entorn l’alteritat, entorn a allò que no som.

Són 9 instal·lacions llur meditació pot ser individual, ja que poden ser exposades per separat en diferents llocs d’exposició, o pel contrari poden se exposades en conjunt en una mateixa exposició, però cadascuna d’elles ubicades en estances o habitacions aïllades de la resta, tant a nivell sonor, com visual per a que no hi hagi interferències. Estances a les que s’accediria a través d’un recorregut, que dependria en cada cas del lloc, però sempre, un recorregut de parets negres i il·luminades lleument, com a metàfora del descens a l’abisme abans esmentat.

En les estances en les que estigués col·locada la instal·lació tant si és posada individualment com en conjunt, seria necessari una sèrie de requisits mínims per a la seva adequada experimentació. Per una banda totes les parets de l’estança haurien d'estar pintades de negre, no hi hauria d’haver una altra llum que la projectada per la imatge del projector en una de les parets, així com una col·locació dels altaveus en les cantonades per a una perfecta panificació del so. Tant els altaveus, com el projector i l’ordinador, haurien d'estar disposats en la sala de manera que s’apreciés el menys possible la seva presència.

Requisits tècnics

Cada instal·lació té els seus propis requisits. En algunes instal·lacions és necessari conèixer la posició de l'usuari en l'espai d'exposició, això és possible mitjançant dues maneres. La primera és a través de la col·locació de sensors distribuits en el terra, els quals podrien estar amagats a sota d'una catifa. La segona manera és amb la col·locació en el sostre d'una cambra la qual informaria l'ordinador de la posició de l'usuari. Encara així, les 9 instal·lacions tenen elements en comú per a ser exposades, i són als que afecten al tipus d’ordinador, projector i altaveus.

- Un projector LCD XGA amb 800 x 600 de resolució de pantalla.
- Una pantalla per a projectar.
- Un Pentium IV 1Ghz, 1024 Mb RAM, amb reproductor CD-Rom, 1 G d’espai lliure en disc dur, Windows 98 o 2000 o XP. Una tarja de so professional com Darla, Digi 1, RME.
- Un amplificador i altaveus.

Informació addicional info@alexsanjurjo.org